Back بيفرلي سيلز Arabic بيفرلى سيلز ARZ Beverly Sills AST Beverly Sills Czech Beverly Sills German Beverly Sills English Beverly Sills Spanish Beverly Sills Basque بورلی سیلس Persian Beverly Sills Finnish

Beverly Sills

Plantilla:Infotaula personaBeverly Sills

Sills el 1956, fotografiada per Carl Van Vechten Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 maig 1929 Modifica el valor a Wikidata
Brooklyn (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 juliol 2007 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de pulmó Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Kensico
cementiri Sharon Gardens Modifica el valor a Wikidata
Presidenta Metropolitan Opera
2002 – 2005 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióErasmus Hall High School
Professional Children's School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, música, autobiògrafa, cantant d'òpera, empresària Modifica el valor a Wikidata
Activitat1948 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
VeuColoratura soprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficEMI
ABC Records
Angel Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Premis
Lloc webbeverlysillsonline.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0798116 Allmovie: p65632 TMDB.org: 1236805
Musicbrainz: ccdacf81-4116-4555-a676-cd955736ce8b Discogs: 1262505 Allmusic: mn0001209467 Find a Grave: 20236691 Modifica el valor a Wikidata

Beverly Sills (Brooklyn, 25 de maig de 1929 - Nova York, 2 de juliol de 2007), de nom real Belle Silverman, va ser una cantant d'òpera americana de gran popularitat entre els anys 50 i 70.[1]

Estudià amb Estelle Liebling, debutant als disset anys en el rol de Micaela de l'òpera de Georges Bizet Carmen. El 1955 entrà a formar part de la «New York City Opera».[2] Tot i cantar un ampli repertori d'autors com Handel, Mozart o Verdi, va ser reconeguda per les seves interpretacions de soprano de coloratura tant en directe com en nombroses gravacions. Se l'associa principalment amb les interpretacions d'òperes de Gaetano Donizetti com Lucia di Lammermoor o La Fille du régiment. Va cantar principalment als Estats Units, però obtingué també èxits destacats a la Scala de Milà (1969) o a Londres (1970).

Després de retirar-se de la interpretació el 1980 va ocupar uns quants càrrecs directius en institucions culturals estatunidenques. Va ser directora general de la New York City Opera; el 1994 va ser nomenada presidenta del consell d'administració del Lincoln Center i el 2002 de la Metropolitan Opera. També va tenir un paper destacat en el camp de la beneficència, per a la detecció i tractament de les malalties congènites.

Tot i que va cantar un repertori des de Händel i Mozart fins a Puccini, Massenet i Verdi, va ser especialment coneguda per les seves interpretacions en papers de soprano en òpera en directe i enregistraments. Sills es va associar en gran part amb les òperes de Donizetti, de les quals va interpretar i enregistrar molts papers. Els seus papers característics inclouen el paper principal a Lucia di Lammermoor de Donizetti, el paper principal a Manon de Massenet, Marie a La Fille du régiment de Donizetti, les tres heroïnes a Les Contes d'Hoffmann d’Offenbach, Rosina a Il barbiere di Siviglia de Rossini., Violetta a La traviata de Verdi, i sobretot Elisabetta a Roberto Devereux de Donizetti.

El New York Times va assenyalar,

« En el seu millor moment, la seva tècnica era exemplar. Podia enviar enrotllats i adorns de coloratura, rematats per re aguts i bemolls radiants, amb una agilitat aparentment sense esforç. Va cantar amb una musicalitat escrupolosa, una incisió rítmica i un viu sentit del text.[3] »

NPR va dir que la seva veu era «capaç de fer girar una línia de legato aparentment interminable, o esclatar amb perfecció cristal·lina en onades de flors enlluernadores i notes agudes emocionants».[4]

Després de retirar-se del cant el 1980, es va convertir en la directora general de l’Òpera de Nova York. El 1994, es va convertir en la presidenta del Lincoln Center i després, el 2002, de la Metropolitan Opera, deixant el càrrec el 2005. Sills va prestar la seva celebritat per continuar la seva tasca benèfica per a la prevenció i el tractament dels defectes de naixement.

  1. ↑ «Beverly Sills». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1339. (ISBN 84-7291-226-4)
  3. ↑ «Beverly Sills, All-American Diva, Is Dead at 78». , 03-07-2007.
  4. ↑ Libbey, Ted (2006). The NPR Listener's Encyclopedia of Classical Music. New York: Workman Publishing, p. 782.

Developed by StudentB